Història de Climent Mur

Breu història de Climent Mur

Climent Mur va néixer a Santa Coloma de Gramenet el 10 de novembre de 1927. Era ATS (Ajudant Tècnic Sanitari) i va destacar per la seva tasca humanitària en favor de la gent que l’envoltava. Va morir quan tenia 43 anys.

http://areaculturaloriol.com/wp-content/uploads/2021/03/Secuencia-anidada-02.mp4

Climent Mur va néixer a Santa Coloma de Gramenet el 10 de novembre de 1927. Era ATS (Ajudant Tècnic Sanitari) i va destacar per la seva tasca humanitària en favor de la gent que l’envoltava. Va morir quan tenia 43 anys.

Intensa Joventut

Al final de la guerra civil espanyola Climent vivia amb la seva família a Barcelona, molt a prop d’una fàbrica de material bèl·lic, que era molt buscada per l’aviació. El seu germà Francesc explica molt emocionat que un dia mentre sonaven les sirenes d’alarma i es dirigien cap el refugi situat a l’estació de metro, va caure davant la fàbrica. Climent es va adonar, va tornar on era el seu germà ensangrentat i el va arrossegar fins al refugi del carrer Vilamarí. Una mica més tard, esclatava una bomba que esbotzà la façana de la fàbrica on havia caigut el germà.

Vida laboral

De molt jove es posa a treballar en diverses feines: a un taller mecànic, a una serradora,… Li agrada l’esport, juga a rugby. L’any 1945, en canviar de feina i fer-li una revisió mèdica, li descobreixen una taca en el pulmó dret i li diagnostiquen una tuberculosi pulmonar, per la qual cosa és operat a l’Hospital de St. Pau.

Vida universitària

Amb molt d’interès comença a estudiar la carrera de Practicant a la Universitat de Barcelona on aconsegueix als seus 23 anys, el títol oficial d’Auxiliar Sanitari, gràcies a l’ajut de la “Unión de Amigos de los Enfermos”. Més tard ingressa a l’Agrupació Sindical de Practicants. I més tard comença a treballar de depenent a una farmàcia.

Tasca educativa

El 1961 entra a la “Casa de Reposo San Camilo”, una residència para la rehabilitació de malalts tuberculosos. Allà, amb el títol de Practicant ajudava al doctor, a la farmàcia i a més va crear un taller per tal que els malalts interns es poguessin guanyar la vida. També va muntar un laboratori fotogràfic. I va fer grans amics. El 1964 torna a entrar a l’hospital i, en la quarta operació quirúrgica, li extreuen el pulmó dret.

Nova etapa de la vida

Malgrat la seva malaltia el 1967 va voler fer el “Camino de Santiago” amb un grup. Caminava una estona, s’avançava al poble on dormir i descansar, amb el seu cotxe, un Seat 600, per organitzar la logística. A la tornada de la peregrinació li havia crescut una abundant barba i, en una fira de poble, en una promoció de màquines d’afaitar, es va guanyar una en sacrificar la seva barba, doncs era el premi a qui es deixés rasurar-se.

Decés

El 1970 torna a ser ingressat a l’Hospital de Sant Pau, on morirà dues setmanes més tard. En les seves darreres paraules va expressar que ja que no podia arribar a la seva plenitud, oferia la seva vida per tal que els seus companys hi arribessin. Era el 15 de juliol.

Desplaçat dalt de tot